El Mushing, l'esport dels gossos de tir, va sorgir durant la febre de l'or a Alaska i Canadà, quan s'utilitzaven gossos per al transport de medicaments i persones.
Hi ha diferents modalitats de mushing depenent del terreny en què es practiqui; neu o terra. En la neu, entre els més coneguts, trobem el Trineu, la Pulka i el Skijoring, mentre que en terra, es practica el Quads, Tricicle, Bikejoring i el Canicross.
En totes aquestes disciplines, els protagonistes són els gossos i per als mushers i handlers són el primer i el més important. Per això, dediquen una gran part del seu temps a les seves cures. Entre les races més usades de gossos per a l'esport de tir trobem Huskys, Mala
munts, Samoiedes i Groenlandesos encara que, en els últims anys s'han fet creuaments amb gossos de caça per augmentar velocitat i resistència; d'aquests creuaments neixen els Alaskans.
En les diferents disciplines la intervenció de la fisioteràpia juga un paper molt important per donar respostes als problemes i lesions que aquesta pràctica implica, sobretot a nivell musculoesquelètic. Els problemes més comuns que sorgeixen són inflamacions en carps, lesions de plantars, problemes als malucs, contusions, elongacions, distensions, contractures, tensions musculars (sobrecàrrega), tendinopaties, ruptures fibril·lars, blocatges articulatoris i en menor grau lesions del plexe braquial sobretot en els que corren en neu.
El fisioterapeuta ha de manejar les diferents tècniques (massatge, tècniques manipulatives, mobilitzacions, estiraments analítics i globals, bendatges funcionals i propioceptius, crioteràpia, termoteràpia, electroteràpia, tècniques propioceptives, etc, encara que, la prioritat del fisioterapeuta amb aquests superatletes és incidir en la prevenció de les lesions mitjançant exercicis personalitzats per a cada animal que es realitzaran durant els entrenaments i en les competicions.
Per evitar lesions és molt important que l'animal utilitzi el material adequat. És necessari l'ús d'un collar que no sigui de càstig ni estrangulació; un arnès especial per practicar aquest esport que permeti al gos llibertat sense causar dany. Hi ha tres tipus d'arnesos: en X, 
que són els més utilitzats, en H més apropiats per a la llarga distància i els d'arrossegament, per a grans càrregues. També és necessari l'ús de botes per protegir els plantars i finalment mantes tèrmiques que s'utilitzen en condicions extremes de fred i en cas de retirar un animal i carregar-lo en el trineu per evitar que entri en hipotèrmia.
Fisioterapeuta d'animals
Col·laboradora de Ortocanis.com
