L' hèrnia discal és una malaltia degenerativa dels discs intervertebrals i és una de les més freqüents que pateix el gos quan mostra immobilitat o dificultat per moure les potes del darrere. Es produeix una compressió de la medul·la espinal quan el material discal surt del canal medul·lar (extrusió) o s'abulta (protrusió). Aquest fenomen, generalment, produeix dolor i disfunció a la medul·la espinal que, es pot veure reflectit en diferents graus; incoordinació en moure's, el gos deixa de caminar, s'arrossega o fa moviments costosos (paresia o paràlisi de les extremitats) i problemes per realitzar les seves necessitats. Per combatre el dolor l'animal adopta postures antiàlgiques com portar el cap baix o arquejar el dors (esquena) a la zona de la lesió.
És una afecció que es pot manifestar en qualsevol disc intervertebral encara que és freqüent trobar aquest tipus de lesió en segments medul·lars cervicals i toraco-lumbars.
Les hèrnies discals es classifiquen en tres tipus (segons Hansen):
Tipus I: són les que corresponen a races condrodistrofiques (petites, columna llarga i cames curtes) com el caniche, dachshund, pequinès, cocker ..., en animals joves de 2 a 6 anys. Es produeix una degeneració condroide del nucli polpós amb una possible calcificació d'aquest (metaplàsia condroide). El nucli es converteix en material cartilaginós, s'endureix i fa que les fibres dorsals del disc es trenquin i que el material surti al canal intervertebral (extrusió cap al canal medular) provocant una compressió aguda i focal. Les raons poden ser moviments bruscos en la columna, com: salts, caigudes, cops o, pujades i baixades del sofà. La compressió és aguda encara que el problema pot ser degut a una causa aguda o una evolució de micro traumatismes.
Tipus II: corresponen a races grans no condrodistrofiques com el boxer, labrador, pastor alemany, rottweiler... en animals adults de 5 a 12 anys. L'evolució és lenta al llarg de la seva vida i els problemes es manifesten més tard. Es genera una protrusió gradual del contingut de l'anell fibros discal que s'ha anat degenerant al llarg del temps (metaplàsia fibrosa). El material està intacte; es produeix una compressió focal, lenta i progressiva (mielopatia).
És possible que, races no-condrodistrofiques donin degeneracions discals del tipus I a qualsevol edat de l'animal.
Tipus III: Són extrusions agudes, severes i que cursen amb mielomalàcia progressiva generant en molts casos la mort de l'animal.
Els símptomes clínics que es mostren són:
- Dolor, l'animal adopta postures antialgèniques a causa de reaccions inflamatòries (baixa el cap i corba l'esquena).
- Disminució de la propiocepció; l'animal es deixa una pota, és incapaç de posar-la de forma correcta amb el coixí en contacte amb el terra, té incoordinació en moure's o es arrossega (paresia o paràlisi) i dificultat per mantenir l'equilibri.
- Es produeix una pèrdua de sensibilitat a la zona lesionada i a les extremitats.
- Problemes d'incontinència urinària i/o fecal o retencions.
- Al cap de pocs dies alteració del to muscular, i disminució de la massa i la força.
Per al diagnòstic de les hèrnies discals, el veterinari ha de conèixer molt bé la història clínica, la raça, l'edat, els signes clínics que presenta l'animal i realitzar un bon examen neurològic.
Mitjançant radiografies de columna es pot veure si existeix disminució de l'espai intervertebral però no és possible saber com estan els discos intervertebrals a no ser que estiguin calcificats; per tant,és difícil veure el material herniat i per això és necessari realitzar una mielografia.
La mielografia és una tècnica que permet veure la silueta de la medul·la mitjançant la introducció de contrast iodat al voltant d'aquesta (espai subaracnoidi). En recórrer el seu contorn, permet saber on es troba.la compressió.
Existeixen altres mètodes complementaris com la TAC (Tomografia Axial Computaritzada) i la Ressonància Magnètica Nuclear amb les quals també es pot diagnosticar el punt exacte on s'ha produït l'hèrnia discal. En aquestes proves és necessari anestesiar el gos.
Veure què podem fer si tenim un gos amb hèrnia discal a casa.
