La mielopatia degenerativa, la malaltia progressiva i degenerativa de la medul·la espinal del gos d'edat avançada, comença a partir dels 8 anys d'edat. En fases inicials, el gos mostra incoordinació en els moviments, es cau de les seves potes posteriors o fa moviments estranys; es balandreja i arrossega una o les dues potes o bé, camina amb els nuscles.
La malaltia pot començar per una extremitat posterior i afectar l'altra fins arribar als membres toràcics. La feblesa empitjora progressivament, el gos té dificultat per mantenir-se dempeus i li costa caminar. És una malaltia poc dolorosa i en la majoria dels casos afecta a la micció i defecació, es tornen incontinents.
No hi ha tractaments que disminueixin aquesta degeneració o la detinguin però sí, mesures per ajudar aquests gossos que la pateixen a mantenir la seva qualitat de vida. És necessari que l'animal faci exercicis de rehabilitació i mantingui uns hàbits de vida a casa seva per evitar les úlceres per pressió, les infeccions d'orina i la pèrdua de mobilitat.
Amb la fisioteràpia i la rehabilitació es pot ajudar a retardar el procés. Es poden controlar els símptomes de dolor secundaris (tensions), creats per l'animal mateix en intentar moure's. S'intenta frenar l'aparició de l'atrofia (pèrdua de massa muscular) i, preservar la funció dels membres anteriors, així com conservar la integritat dels posteriors, per evitar úlceres i mantenir-los actius el major temps possible, estimular la seva sensibilitat i treballar la coordinació i l'equilibri de l'animal per donar-li una millor qualitat de vida.
Per això són utilitzats exercicis passius de mobilització, massatges, estiraments, combinats amb calor bosses calentes, i amb algun aparell que ajudi a combatre l'atrofia muscular i el dolor, com electroestimuladors o TENS.
Hi ha una altra part de la teràpia que tracta de mantenir la mobilitat activa per part de l'animal. Per això s'empren pilotes, plats, hidroteràpia, barres i cons, passejos, etc. per mantenir una mobilitat activa amb una bona coordinació sense pèrdua d'equilibri. Aquesta etapa es mostra més alterada amb el transcurs de la malaltia i per això, quan l'animal comença a deteriorar-se, a no mantenir el seu propi pes, és necessari mantenir-los la mobilitat amb l'ús de arnès per a posteriors,en el cas de presentar dificultat només en posteriors, o arnès integrals, per donar suport també als membres anteriors.
La última novetat al mercat és el Biko Brace, un dispositiu que permet al gos caminar quan la malaltia ja afecta les potes posteriors de manera important. En fases evolucionades de la malaltia és necessari l'ús de cadires de rodes a la seva mida.
Durant l'estada a casa, l'animal ha d'estar en un lloc confortable, tou però ferm perquè pugui incorporar-se amb facilitat matalàs especial per a gossos. Si la malaltia està en els inicis i l'animal camina arrossegant les potes, o bé, amb els nusos és important protegir aquesta zona per evitar úlceres amb botes o mitjons per a gossos
Durant el transcurs de la malaltia és molt important la nutrició i el control de pes de l'animal per evitar complicacions.
En el següent vídeo veiem a Belle, un pastor alemany afectat de mielopatia degenerativa abans i després de l'ús del dispositiu Biko-Brace.
Fisioterapeuta canina
Certified Canine Rehabilitation Practitioner per la Universitat de Tennessee
