La leishmaniosi és una malaltia parasitària provocada per protozous del gènere Leishmania. Existeixen al voltant de 30 espècies de Leishmania, sent a Espanya Leishmania infantum la més important.
Perquè un gos adquireixi leishmaniosi ha de ser picat per un mosquit (al nostre país, una femella de Phlebotomus perniciosus) que anteriorment s'hagi alimentat de la sang d'un gos infectat.
La leishmaniosi és una zoonosi, és a dir, una malaltia que pot ser transmesa als humans. A Espanya, no obstant, a causa de l'espècie de Leishmania present i a una molt bona salut general de la població és improbable desenvolupar la malaltia, encara que cada any es donen alguns casos. Hem de tenir especial cura en persones immunodeprimides com malalts de SIDA o que estiguin rebent tractament quimioteràpic.
Espanya és un país amb una prevalença molt alta de Leishmania, especialment a la zona mediterrània.
Els periodes més càlids són en els que hi ha altes probabilitats de contagi, des d'abril a octubre. La transmissió és molt més freqüent en gossos que viuen a l'aire lliure, en zones poc urbanitzades i a primera hora del matí i a la posta de sol.
Els signes clínics més freqüents de la leishmaniosi canina són els problemes a la pell i ulls, sagnats sense motiu aparent i debilitat general. No obstant, la coxorera és un símptoma també molt recurrent.
Les coxores són degudes a l'entrada en les articulacions de paràsits i molècules del sistema immunològic de l'animal (anticossos). Aquestes dues entitats formen agregats anomenats immunocomplexos que danyen la membrana sinovial i resta d'estructures articulares.
Les coixeses provocades per leishmaniosi es caracteritzen per ser intermitents i anar canviant d'articulació. Sempre que veiem una coixesa hem de consultar amb el nostre veterinari. És vital informar-lo en el cas que haguem notat cert decaïment, pèrdua de pes, "caspa" o qualsevol altre signe que, a priori, ens sembli poc important o que no té res a veure amb el cas.
Actualment existeixen uns test ràpids que, amb tan sols una gota de sang ens permeten saber si el gos és o no seropositiu per Leishmania en 10 minuts. Està disponible a la majoria de les clíniques veterinàries.
Tractament
El tractament d'aquest tipus de coixeses passarà sempre per tractar la malaltia causant. Actualment existeixen diversos tractaments disponibles. La utilització d'uns o d'altre dependrà del grau d'afectació que tingui el gos, de la comoditat d'administració i de l'economia del propietari. En el cas que es consideri necessari es poden administrar antiinflamatoris per disminuir el dolor articular.
La leishmaniosi és una malaltia crònica i l'eliminació total del paràsit es presumeix impossible, encara que en la majoria de casos la millora és molt notable i molts gossos conviuen fins a vells amb la malaltia.
Pronòstic
El pronòstic és difícil d'aventurar, ja que es tracta d'una malaltia que, encara amb tractament mèdic, depèn moltíssim del sistema immunològic de cada animal en particular.
Prevenció
És molt important protegir el nostre gos de la malaltia. Cap mètode ha demostrat ser 100% efectiu, és per això que sempre hauríem d'utilitzar més d'un. Normalment s'ataquen dos fronts:
- Evitar la picada del mosquit: s' aconsegueix amb repel·lents en forma de pipeta i/o collar. Evitar que el gos estigui a l'exterior a primera hora del matí i a primera de la nit.
- Reforçar el sistema immunitari davant de Leishmania infantum: actualment a Espanya es comercialitza una vacuna i també un xarop a base de domperidona. Ambdós estimulen les defenses “útils” per a impedir que els paràsits provoquin malaltia.
NOTA IMPORTANT: aquesta informació és vàlida per a Espanya. En altres regions del món, la leishmaniosi pot estar provocada per altres espècies del paràsit i fins i tot el mosquit que la transmet pot ser diferent. Per aquest motiu, en molts països aquesta malaltia té una prevalença molt alta en humans i és molt greu. També és possible que els mètodes de prevenció siguin molt diferents. Cada país en particular legisla la manera d'actuació. Si us plau, consultin al veterinari de la seva zona.
Laura Pérez- Veterinària de Ortocanis
