Genoll

Les patologies del genoll als gossos són un motiu freqüent de consulta veterinària. Entre les més comunes es troben, el trencament del lligament creuat cranial (LCC), la luxació de la ròtula i la displàsia de genoll.

trencament de l'LCC

És probablement la més comuna i sol manifestar-se amb coixesa sobtada. Pot passar a causa d'un traumatisme o de manera degenerativa amb el temps. Aquesta lesió provoca inestabilitat a l'articulació,dolor i inflamació i si no es tracta adequadament, pot portar a una artritis.

Luxació de la ròtula

On la ròtula es desplaça de la seva posició normal. Pot ser congènita o desenvolupar-se per debilitat en els teixits que mantenen la ròtula al seu lloc. S'observa més en races petites i pot causar des d'una lleu molèstia fins a un dolor significatiu i coixesa intermitent o constant.

Displàsia de genoll

Menys comú que la displàsia de maluc, també pot afectar la mobilitat del gos. És una malformació de l'articulació que porta a una incorrecta alineació i al desgast anormal del cartílag. Això provoca dolor crònic de genoll i dificultat en el moviment.

Tractament per a les patologies de genoll

Varia segons la gravetat. Pot incloure des de medicaments antiinflamatoris i analgèsics fins a intervencions quirúrgiques. En molts casos les ajudes ortopèdiques com les genolleres canines poden proporcionar suport addicional, alleujant el dolor i millorant la qualitat de vida del gos. És fonamental consultar amb un veterinari per obtenir un diagnòstic precís i el tractament adequat per a cada cas particular.

Fes una ullada als productes de ajudes ortopèdiques d'Ortocanis, com la òrtesis de genoll el immobilitzador de genoll, o el protector, per conèixer les vostres indicacions i com poden ajudar el vostre gos en el tractament del genoll i en la millora de la seva qualitat de vida. 

Preguntes freqüents

Quina és la lesió de genoll més comú als gossos?

La lesió de genoll més comú als gossos és el trencament del lligament creuat cranial (LCC). Aquesta lesió passa quan el lligament que estabilitza l'articulació del genoll es trenca, causant dolor, coixesa i dificultat per caminar. És freqüent en gossos de totes les races i mides, però especialment en races grans i actives. El trencament del LCC pot ser parcial o complet i generalment requereix intervenció quirúrgica per corregir-lo. El tractament postoperatori inclou repòs, fisioteràpia i, en alguns casos, modificació de l'activitat física per prevenir lesions futures.

Quins són els símptomes d'un trencament de LCC en gossos?

Els símptomes d'un trencament de lligament creuat cranial (LCC) en gossos inclouen coixesa sobtada en una cama del darrere, dolor evident en tocar o manipular el genoll afectat, dificultat per aixecar-se o pujar escales, inflor al voltant de l'articulació, ia vegades , una postura anormal en seure (cama estesa cap a un costat). També es pot observar una disminució en l'activitat física del gos i la resistència a caminar o córrer. En casos crònics, el gos pot desenvolupar una atròfia muscular a la cama afectada a causa de la manca d'ús.

Quines causes poden portar a un trencament de LCC en gossos?

Les causes inclouen traumatismes sobtats com girs bruscos o salts, desgast progressiu del lligament a causa de l'edat, predisposició genètica en certes races, obesitat que exerceix pressió addicional a les articulacions, i malalties degeneratives articulars. Gossos actius o de races grans, com el Labrador Retriever i el Rottweiler, tenen més risc. El sobrepès i la manca de condicionament físic també contribueixen a l'afebliment del lligament, augmentant la probabilitat de trencament durant activitats físiques normals.

Com es tracta un trencament de LCC en gossos?

El tractament pot incloure repòs i medicaments per a casos menors, però la majoria dels gossos requereixen cirurgia per reparar el lligament trencat. Les opcions quirúrgiques inclouen l'estabilització extracapsular, l'osteotomia d'anivellament de l'altiplà tibial (TPLO) i l'osteotomia d'avenç de la tuberositat tibial (TTA). L'objectiu és estabilitzar l'articulació del genoll i prevenir-ne més mal. Després de la cirurgia, el gos necessita repòs, fisioteràpia i maneig del dolor. En casos menys greus, es pot intentar un tractament conservador amb repòs estricte, control de pes, antiinflamatoris i rehabilitació física. L'ús d'una genollera ha de preparar el gos per a l'operació i minimitzar els efectes de la lesió en casos on l'operació no sigui possible.

En què consisteix la rehabilitació en un trencament de LCC?

Els objectius de la rehabilitació són disminuir el dolor, la inflamació i la coixesa, recuperar la mobilitat completa, la força i la massa muscular i el control sobre l'articulació. És important que l'animal rebi tractament de rehabilitació per professionals capacitats que triaran les millors tècniques perquè la recuperació sigui ràpida i efectiva. Dins de les teràpies més utilitzades per tractar un problema de lligaments creuats trobem: massatges, mobilitzacions, teràpia amb corrents, ultrasons, làser, teràpia aquàtica, teràpia d'entrenament de l'equilibri i la coordinació.

Quines ajudes ortopèdiques hi ha per ajudar el gos en un trencament de LCC?

La recuperació en aquells animals en què pugui sorgir una inestabilitat al genoll s'accelera amb l'ús d'un protector de genoll. Aquest beneficia i prevé una recidiva o possibles complicacions. Les òrtesis de genoll articulades també es poden utilitzar en aquells casos en què la cirurgia no és possible o hi ha algun impediment per fer-la. Aquestes fèrules, dissenyades exclusivament per als problemes als genolls, permeten incrementar progressivament els graus de flexió-extensió alhora que limiten moviments no desitjats, proporcionant estabilitat durant tota la recuperació.

Com es diagnostica una lesió al genoll en un gos?

Per diagnosticar una lesió al genoll en un gos, el veterinari realitza un examen físic, avaluant la coixesa i palpant l'articulació per detectar dolor, inflor o inestabilitat. Es realitza la prova del calaix, on es mou la tíbia cap endavant i enrere respecte al fèmur per comprovar la integritat del lligament creuat cranial (LCC). A més, es poden fer servir radiografies per avaluar danys ossis o artritis, i en alguns casos, una ressonància magnètica (RM) o artroscòpia per a una visualització més detallada dels teixits tous i l'extensió de la lesió.

Què és una luxació de ròtula?

Una luxació de ròtula és una condició en què la ròtula (os del genoll) es desplaça de la seva posició normal al solc femoral. Això provoca dolor, coixesa i dificultat per caminar. La luxació pot ser medial (cap a l'interior del genoll) o lateral (cap a l'exterior). La severitat varia, des d'episodis lleus fins a luxacions cròniques que requereixen cirurgia per corregir l'alineació de la ròtula i estabilitzar l'articulació.

Quines races de gossos són més propenses a la luxació de ròtula?

Les races de gossos més propenses a la luxació de ròtula són les petites. Entre elles s'inclouen el Pomerània, Chihuahua, Yorkshire Terrier, Poodle, Shih Tzu, i Boston Terrier. També és comú en races com el Pekingese i el French Bulldog. Aquesta condició pot ser hereditària, afectant freqüentment gossos de llinatges específics. La predisposició genètica i la conformació anatòmica particular d'aquestes races incrementen el risc que la ròtula es desplaci de la posició normal, causant problemes de mobilitat i dolor.

Què és l'artritis al genoll i com afecta els gossos?

És una inflamació crònica de l'articulació causada pel desgast del cartílag. En gossos provoca dolor, rigidesa i disminució de la mobilitat. Els símptomes inclouen coixesa, dificultat per aixecar-se, rebuig a caminar o jugar, i canvis de comportament a causa del dolor. La condició empitjora amb el temps, especialment en gossos grans o amb sobrepès. El tractament inclou medicaments antiinflamatoris, suplements articulars, control de pes, exercici moderat i, en alguns casos, teràpies físiques com làser o acupuntura per alleujar el dolor i millorar la qualitat de vida del gos.

Com es poden prevenir les lesions de genoll als gossos?

Algunes mesures preventives inclouen mantenir un pes saludable mitjançant una dieta equilibrada i exercici regular. Evita l'exercici excessiu o d'alt impacte, especialment en races predisposades. Enforteix els músculs amb activitats controlades com a caminades i natació. Realitza exàmens veterinaris regulars per detectar problemes aviat. Usa superfícies antilliscants a casa per prevenir relliscades. Proporciona suplements articulars si ho recomana el veterinari. Evita salts alts i moviments bruscs. Aquestes mesures redueixen el risc de lesions i promouen la salut articular a llarg termini.

Per què coixeja el meu gos?

Les causes de la coixesa en gossos són molt variades. En aquesta categoria trobaràs ajudes per quan la causa de la coixesa del gos estan localitzades al genoll. És important tenir un diagnòstic veterinari clar per poder iniciar un tractament i que aquest sigui eficaç. La coixesa és sol ser un símptoma de dolor, si confirmem que l'est ve del genoll podrem utilitzar una genollera o protector de genoll. Demanant si el veterinari ens recomana immobilitzar podrem optar per un Immobilitzador de genoll .