L'Agility és un esport tremendament complet per al gos, combina a la perfecció el treball del cos i de la ment, com deia Juvenal allà pel segle I d.C. “Mens sana in corpore Sano”, els gossos que competeixen en Agility han d'estar bé física i mentalment.
Per norma general els guies d'Agility mantenen una relació molt estreta amb la seva mascota, el bon enteniment entre guia i gos és fonamental per a realitzar una bona prova, el guia coneix a la perfecció el seu gos i coneix i treballa bé l'aspecte mental de l'animal.
En l'entrenament esportiu del gos d'Agility, i de fet de qualsevol gos d'altres disciplines, encara sabem menys del que desitjaríem.
L'estat mental del gos és conegut i avaluat pel guia de forma habitual, però l'estat físic, els problemes osteoarticulars, fins i tot les petites molèsties o contractures són més difícils d'observar, avaluar i solucionar.
L'exigència muscular dels posteriors en el gos d'Agility és molt important, els problemes osteoarticulars del carpo tenen una elevada incidència, i els problemes tendinosos i lligamentosos moltes vegades passen desapercebuts, i quan ens adonem que hi ha un problema ja és massa tard. El gos habitualment està molt motivat per sortir a pista, li agrada córrer, gaudeix saltant, i moltes vegades no expressa les petites molèsties que poden derivar en una lesió més important, si no ho detectem a temps o no protegim bé les seves parts més compromeses.
Jean Marie Denoix, un dels millors veterinaris esportius en cavalls té una frase que diu, “el cavall de competició és un cavall que pateix”. En el gos d'alta competició podem aplicar la mateixa frase. L'exigència muscular, articular i lligamentosa està molt per sobre de la normal i el risc de lesions augmenta.
En medicina esportiva humana, es parla que la lesió d'esquinç de turmell la pateixen el 100% dels esportistes en la seva carrera esportiva almenys una vegada i més d'un 50% dues vegades o més, independentment de l'esport que es practiqui.
Probablement no hi ha en el gos una lesió tan freqüent com l'esquinç de turmell, en humans però, podríem parlar de les contractures musculars, els estiraments, o els esquinços de carp, per posar uns exemples.
Molts són els esportistes humans que coneixent la seva pròpia història clínica, corren o competeixen en altres disciplines esportives amb proteccions que anomenem genolleres, polseres, els famosos des de fa poc venatges amb kinesiotaping, o venatges neuromusculars... tots aquests dispositius pretenen estabilitzar una articulació, donar calor per millorar el confort, donar un suport extra, millorar la funció muscular o articular.
Abric Tèrmic per a entrenament de gos en Agility
Per al gos hi ha eines similars que seria bo que els agilitistes coneguéssim i utilitzèssim quan sigui necessari, ja és possible adquirir a Espanya, i també a llatinoAmèrica a través de www.ortocanis.com aquests protectors de carp o de tars que ens poden servir en els casos de lesions musculars, articulars, o tendinoses tant en la seva recuperació com en l'inici de la competició o per evitar recaigudes. Les mantes de teixit ceràmic ajuden a mantenir el gos calent entre manga i manga i a millorar la recuperació post esforç, extremadament recomanable en temps freds o ambients humits.
La prevenció ha de ser sempre una prioritat.
