Depenent del cas es poden marcar diferents objectius com: eliminar el dolor i la inflamació, disminuir la coixesa, mantenir i/o millorar l'amplitud de moviment, mantenir el to, la massa i la força muscular, minimitzar o fer més lents els efectes de la degeneració articular -artrosi-, evitar compensacions i, donar les màximes capacitats perquè l'animal sigui funcional i pugui tenir una bona qualitat de vida.
Fases del tractament:
Fase I: Control del dolor i reducció de la inflamació i l'edema.
Si l'animal té dolor, no es deixarà manipular i no es podran assolir els objectius desitjats. Durant els primers dies és important actuar sobre la inflamació i el dolor i, evitar que aparegui l'atròfia muscular i la disminució de l'arc articular. Per això s'utilitzen tècniques passives que redueixen la inflamació, produeixen analgèsia i ajuden a mantenir el to, la massa i l'arc de mobilitat. Entre aquestes tècniques hi ha l'electroteràpia (corrents analgèsiques, TENS), massatges, mobilitzacions passives i crioteràpia (fred), magnetoteràpia (camps magnètics),ultrasons que redueixen inflamació i edema, làser. En l'inici de la recuperació, aquestes aplicacions han de ser combinades amb la teràpia farmacològica que el veterinari referent cregui oportú per al cas.
L'aplicació d'aquests aparells dóna un avantatge, produeixen analgèsia i per tant, es pot disminuir la ingesta de fàrmacs; cosa que ens és molt útil amb animals que no poden ingerir segons quins medicaments perquè el seu sistema no ho permet.
Fase II: Augment dels arcs de mobilitat i flexibilitat dels teixits tous.
És important des del principi massatjar i moure la zona lesionada sempre i quan no hi hagi contraindicació veterinària i, respectant en el cas de fixació, el període de cicatrització i unió de les parts fixades. El fet de massatjar i moure la zona o l'extremitat afectada ajuda a mantenir la mobilitat, evita la pèrdua de massa i to i treballa els propioceptors.
Una mobilització suau combinada amb diferents tècniques de massatge ajuden a disminuir la inflamació i reduir el dolor.
Una vegada passada la fase aguda, 48-72 hores, i sense risc d'infecció ni d'inflamació, es pot introduir calor que ajuda a elastificar els teixits, disminueix el dolor i augmenta la vascularització.
Al principi i al final de la sessió s'utilitza el fred, ja que té propietats que actuen sobre la disminució de la resposta inflamatòria, edema i dolor
Fase III: Augment de la massa i força muscular
La electroestimulació muscular ajuda a prevenir l'aparició de l'atrofia i a mantenir la massa i el to muscular. Amb els estímuls elèctrics podem estimular la conducció nerviosa.
Altres exercicis com, caminar per l'aigua o caminar sobre una catifa, també ajuden a augmentar la massa i la força.
Fase IV: Reeducació de la marxa.
A partir del quart dia i durant les següents dues setmanes, quan la inflamació i el dolor han desaparegut, és el moment d'introduir exercicis actius simples. En el cas de les extremitats anteriors es faran servir exercicis amb una llum, un plomall, una ploma... perquè l'animal mogui la seva extremitat afectada. En el cas de les extremitats posteriors, es pot posar un arnès i començar a fer passejades de curta durada dins d'un espai tancat per obligar l'animal a fer un suport igual amb les quatre extremitats i així, evitar que aparegui una descompensació entre extremitats produïda per un suport incorrecte al terra. Les passejades són un exercici al qual se li va incrementant la durada fins a la total recuperació. Sembla estrany el fet d'obligar a passejar un gat per una sala, però és un exercici molt gratificant, sobretot en els primers dies de recuperació. Un cop passada la fase inicial, ja es podrà deixar al gat que faci les seves passejades solt o mitjançant l'ajuda d'alguna joguina per obligar-lo a que es mogui.
Si el felí es deixa, si no hi ha contraindicació veterinària, sense punts i amb ferides ben tancades, es pot introduir l'animal a l'aigua. S'aprofiten els avantatges de l'aigua per millorar la recuperació. La hidroteràpia (cinta de córrer subaquàtica) facilita l'estació de l'animal sense pèrdua de l'equilibri i, gràcies a la flotació, sense haver de suportar tot el seu pes. A més, la flotació permet treballar animals amb dolor òssi i amb poca massa muscular. La pressió de l'aigua exercida sobre el cos de l'animal incrementa la sensibilitat i disminueix les inflamacions i els edemes. El treball a l'aigua, cintes subaquàtiques o natació s'incrementa a mesura que l'animal es va recuperant. A més, amb l'aigua, podem recuperar el patró motor, augmentar la massa, el to i la força, treballar la capacitat respiratòria i mantenir i/o millorar la mobilitat.
L'ús de taules, , plats, pilotes i llits elàstics són importants per treballar l'equilibri, la propiocepció i sobretot la integració de l'extremitat o extremitats afectades.
Fase V: Reincorporació a la seva vida normal.
Ja en l'última fase, a partir de les dues setmanes, quan el gat té integrat el patró de marxa, es realitzen exercicis per millorar la qualitat del moviment. Són exercicis actius més complexos per integrar l'extremitat o extremitats afectades. Amb els exercicis actius i de propiocepció s'aconsegueix augmentar el to, la massa i la força muscular; es treballa la coordinació i l'equilibri i, l'amplitud de moviment. S'utilitzen carrils amb diferents superfícies, cons, barres i circuits de rehabilitació.
És important mantenir un bon control del pes durant i després de la recuperació. Un excés de pes dificulta la mateixa i pot ajudar a desenvolupar problemes secundaris, a més de danyar les seves articulacions.
Fisioterapeuta de gossos diplomada per la Universitat de Tennessee
Tècnica especialista de Ortocanis.com
